Aquesta pàgina ha estat revisada.
Vull morir en péíech d'amor.
Ramon Lull.
La patria es gran, es bella: té gorchs y fondalades,
boschs, olivars y pobles, y temples y castells;
y serres que s'abeuren del cel en les boirades,
com de la llet materna, alçant-se assedegades,
les boques dels vedells.
Té murs de roques fondes, on brama la riera;
l'espiga d'or s'engronsa fins als pinars reulls;
els taronjers verdejen, se vincla la palmera;
la mar damunt la plaja s'adorm, o escup bromera
entre gegants esculls.
Crepuscle de victoria de grana l'enmantella;
rompé son captiveri un rey conqueridor;
