Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/141

Aquesta pàgina ha estat validada.



L'Espurna


 Com el panteig de l'ánima dormenta
flotava el verb melodïós; mes, ara
en l'Illa diu quelcom que ja retorna
del secular encantament, y munten
generacions qu'una claror novella
duen als ulls. La joventut es nostra.

 La llengua: ella l'ha fet el gran prodigi;
ella ab sos mots regalimants de sava
ens torna la llecor que l'ha nodrida;
ella difón estremiments profètichs;
ella té notes de clarins. Sonemlos;
despertem els titans qu'en l'ombra jauen
de l'esperit; sonemlos; si'ns escupen
els filisteus desde les altes torres,