Aquesta pàgina ha estat revisada.
«Copeo, copeo, copeo traidô:
roseta encarnada,
si t'he agraviada,
jo't demán perdó...»
¿Qui me du l'estrofa, plena de perfums,
abella brunzenta de la soledat?...
Quan de ma finestra, a encesa de llums,
estench la mirada per damunt ciutat,
y l'ánima mia s'enfonsa, llunyana,
dins la serra immensa
que l'illa travessa, que l'illa defensa
de la tramontana,
llavors de la serra surt una cansó,
