Aquesta pàgina ha estat revisada.
¡pobre muller lleyal!… jo erech qu'encara
el podría esperar.
Quan sèu a vostra taula benehida
¿qué li donau dins l'aigua o dins el vi,
que per la patria manllevada, oblida
la seua el pelegrí?
Es trist pelegrinar, deixar el clima
la casa y les costums de cadascú,
per anar al país on no'ns estima
ni'ns espera ningú.
La veu, el mur y l'arbre que'ns saluda
al obrir la finestra de la llar,
fins l'inimich que a caure nos ajuda
hi trobem a faltar.
Però la lley de la natura falla
dins aquest reconet que té l'etcís
d'un regne de l'ensomni ahon devalla
la pau del paradís.
Aquí d'anyorament se cura l'hoste,
y pensant que'l sojorn ha d'esser breu,
no més sent la tristesa que s'acosta
de l'hora de l'adeu.
