Pàgina:Cap al tard (1909).djvu/103

y entre les ruines, se posa ab misteri
a covar els ous de l'águila morta.
Es com un heretge de sanch juliana
que sent en les venes la febre pagana,
vas de transparenta
lluminositat,
on de nou se bada la flor opulenta
d'un món apagat.

N'hi ha qui'l condamnen, y llur veredicte
aquella terrible sentencia recorda,
dels ephors d'Esparta, punint el delicte
d'afegí a la lira la séptima corda.

¡Oh bell entusiasme dels dies antichs,
oh divina flama! si en el fons es una,
¿què hi fa que's bifurqui, alsant a quiscuna
de les dues bandes clamors inimichs?
¿Què hi fa si es frisansa de l'avèns o cuite
de la tradició?
Avuy se renova l'antiga passió:
¡benhaja 'l poeta qu'encén el tumulte!

Ara, aquí veu l'ona
que bat els esculls;
si la gent, quan passa, el mira a n'els ulls,
jo sé lo que pensa y lo qu'ambiciona.