Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/73

—'Neu á cercar la falseta
y á punt de segá' estará.—
Quan ne torna 'l sembrador
lo troba sech y granat.
A la primera garbera
la Verge se va amagar.
No va trigá' á passa' un' hora
que per allí van passar
molta gent tota ella ab armas
que pels camins va cercant.
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
—Arrera, arrera gent d' armas
nou mesos que j' han passat.—
La perdiu qu' aixó sentía
diu:—aixó no es pas veritat.
—Calla, calla tu perdiu
malehit será 'l teu cap
per la paraula qu' has dit...—
·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·  ·
La menta ja responia:
—Sota ia garbera está.—
—Calla la menta xarrayre,
que n' ets menta y mentirás
y mentres ne serás menta
florirás y no granarás.
Que tan beneyta fou l' hora
en que 'l fill de Deu fou nat!

VARIANT.

Vers 3.

Treu lo cap á la finestra:
—Vehinas ¿qu' es aixó estat?