Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/38

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Lo mes petit va respondre
aixís que 'l patrò ha acabat:
—Jo serè 'l gallardo mosso
que la vida 'us salvará.
—Puja amunt, gallardo mosso,
dalt del arbre has de pujar.—
Quan es á mig arbre mestre
ja se 'n posa ell á plorar.
—¿Qué ploras, gallardo mosso?
¿De qué tens tu de plorar?
—Perque sols veig cel y aiga,
y las onas de la mar.
—Puja amunt, gallardo mosso,
mes amunt has de pujar.
—Quan es dalt de l' arbre mestre
ja se 'n posa ell á cantar.—
—¿Qué cantas, gallardo mosso?
¿Per qué 't posas á cantar?—
—Veig los turons de Marsella,
las senyas [1] de la Ciotat [2].
Si Deu nos feya tal gracia
qu' á casa poguem tornar,
faria una capelleta
tota voltada de mar;
la Mare de Deu del Carme
posada al cap de l' altar.
Mariners quan passarian
la vindrian á adorar.
Visca Toló, Nápols y Marsella,
visca l' estret de Gibraltar.


  1. Las senyas: campanas.
  2. Ciotat: antiga població entre mig de Tolò y Marsella: molts de sos habitants son d' orígen catalá Hi anaren en lo segle XIV, á prechs del' frares de Sant Victor als qui l' havia cedida lo compte Ramon, compte de Baux. Lo nom Ciotat dins de la cansò fa sospitar lo que mes avall queda demostrat del tot ab la publicaciò de una versiò provençal, ço es: que lo nostre cant no es altra cosa que una traducciò de aquella.