Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/213

Aquesta pàgina ha estat revisada.

—¿Ahont anéu Mare de Deu,—ahont anéu tan apresurada?
—Aquí baix sota un torrent—que una dona m' hi demana.
—No hi anéu Mare de Deu—qu' es una dona molt rara.
—Ab aquesta vull anar—que tothom la desampara,
no hi ha vespre ni matí—qu' ella no 'm passi 'l rosari,
lo rosari del roser—lo del roser y del Carme.—
Quan la Verge hi arriba—la dona 'n fou deslliurada.
Ha parit un infantó—com la llet y la rosada.
Ay! ¿qui 'n será lo padrí?—y ¿qui será la comare?
San Joseph va se' 'l padrí—y Santa Agna la comare,
San Joaquim seguidor—nostre Senyò 'l batejava.
Quan ne tornan del bateig—ja troban taula arreglada.
Los minyons en un racò,—las minyonas ab sa mare.
Los minyons menjan confits,—las minyonas avellanas,
los minyons beuhen bon vi,—las minyonas aiga clara.
—¿Qué li ha donat lo padrí?—¿qué li ha donat la comare?
—Lo padrí li á regalat—la doctrina cristiana
y á cada full del llibret—una rosa platejada.
La padrina li ha donat—un manto de seda blava.

VARIANTS.


Ha parit un infantò—sembla la estrella de l' auba:
ja la 'n van á batejar—á la font de Santa Clara.

—Ja 'n troban un pastoret—que guardava una ramada.
—Pastoret lo bon pastor—¿te vols vendre la samarra?
—Si per cert, Mare de Deu,—que per ço al coll la portava.