Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/149

dinada. També hi corra'l bacallá de dos ó tres menas. Allí cadascú hi diu la seva y dura fins á entradefosch hora en que'ls joves corren á sas casas á cercar unas cistelletas, totas enflocadas y ab picarols y flors boscatanas, que tenen lligadas al cim de llargas canyas gurnidas de cintas. Tots al plegat, ab la cobla al darrera y cantant cansons aixeridas y dolsas, van de finestra á finestra trucant á las casas de las donzellas, y eixas obran, y ab rezel guaytan y trémolas de mans agafan la cistella é hi posan lo que millor los sembla. Tot lo que llavors s'arreplega es pels de la colla. ¡Quantas ulladas de jove á donzella 's travessan! ¡Quantas citas esperadas llavors se donan! Es un be de Deu: ells á baix canta que canta, y ellas á dalt, ab las galtetas rojas com las cireras, guaytant y mig rient, y escondint lo cap cada volta qu' un dels joves las hi diu alguna tendra parauleta. Aixís se passa 'l vespre. Tot lo poble está en moviment fins ben tart de la nit. Y tot son crits d' alegria, y música y cansons! Y 'ls noys forman cua á la quadrilla, y 'ls vells per oure la veu de sos fills, tambè los van al darrera ab lo bastó de gantxo á la má y la llarga barretina fregantlos la esquena. Aixo la vigilia. Ara al endemá, 'l dia de Pasqua tot lo bo y millor del poble corra á la plassa y allí á damunt d' una taula hi ha 'l guinot. Lo guinot consisteix en una agulla qu' está posada y 's mou com la de la brúixula; sota d' ella hi ha pintat un cercol ab nombres y dos ninots; l' un representa una dama, l' altra un ninot que te per nom guinot. Qui vol jugar, fa rodar l' agulla: si eixa s' atura sobre un nombre alt, bo; si 's para damunt la dama, millor;