Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/114

Aquesta pàgina ha estat revisada.

Vostres pits son dos rellotjes
vostra cara 'l sol pareix;
minyona, quan jo vaig fora,
qualsevol hora,
sempre miro quin' hora es.

Vostro pare y vostra mare
que ditxosos déuhen ser,
tenen las rosas á casa
frescas y hermosas,
las véuhen florí' al rosser.

Vostra mare n' es la rosa,
vostre pare es lo roser
y vos sou la poncelleta
precioseta
qu' algun dia cullirè.

Los parents la n' han privada
de qu' ab mi pogués parlar;
ó jo parlarè ab ella,
gentil donzella,
ó me n' haurán de matar.

Vostre pare y vostra mare
no s' ho han deixat de dir
que la vostra cabellera
hermosa y bella
no 's pentina pera mi.

De la vostra cabellera
si 'n pogués tení' un cabell,
á Madrit me n' aniria
de nit y dia
á ferne un present al Rey.