Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/113

Aquesta pàgina ha estat revisada.




Ne sò nat sense fortuna,
be 'n so estat desgraciat,
festejant una donzella
hermosa y bella
del poch temps que m' ha durat.

De nits sempre la somnio
promptament me so despert;
trech lo cap á la finestra
y cada vespre
sempre 'm sembla que la veig.

Jo de dias prou ne passo
sols ne puga travallar;
quan ne ve la mitja tarda
me poso á taula.
¡Trist de mi no puch menjar!

Me n' entro dins de la cambra
revolcantme sobre el llit,
quan ne so dins de la cambra
sospirs y llanto
¡Trist de mi no puch dormir!

Contempláula quan va á misa
ab lo ayre qu' ella va,
ab lo ayre qu' ella porta
m' aconorta,
m' acaba de namorar.