ple lo cap de confusions
jo anava guarnint mas armas.
«Be me 'n diréu vos Joan
perque conversa deixant,
perque aneu guarnint las armas?»
«Teresa per mos amichs
y per los meus enemichs
que tots me vènen contraris.»
Lo dimoni 'm va tentar,
d' ella 'm vaig assegurar
y li pego escopetada.
«Teresa, Deu te perdò,
has mudat de servidor
y d' esta vida ets á l' altra.»
Ja n' alsaren somatent;
va sortir tota la gent
y repican las campanas.
Ja me 'n varen agafar,
me varen agarrotar
y á la presò me portaren
Me posan cadena al coll
á las camas uns grillons
manillas á mans y brassos.
· · · · · · · ·
· · · · · · · ·
· · · · · · · ·
Del cap me 'n farán un truch
· · · · · · · ·
· · · · · · · ·
y del ventre una campana,
de las camas uns bastons,
de tot mos ossos botons,
dels dits dels peus una flauta.
Pàgina:Cansons de la terra (1874).djvu/102
Aquesta pàgina ha estat revisada.
