—La petita un pom de seda,—la mitjana un pom d'arjant,
la mes gran un garlanda—que no l' han feta cristians;
l'han fet un rey y una mora—qu'hi han estat vint y dos anys
sense descansar un dia—sino tres festas del any:
l' una per Santa Qugesma—y l' altra per Sant Joan
l' altra per Pásqua florida—quan los rosers florirán.
(Romancerillo catalan.—Manel Milá.)
—Sino una cinteta verda-—que no es feta de cristians
sino d'un mor'y una mora—que hi han estat catorze anys.
Y 'm van dír no la portessis—sino tres vegadas l' any,
la una per Santa Qugesma—y l' altra per San Joan,
l' altra per Pasqua florida,—las millors festas del any.
Si no un gorro d' or y plata—qu' hi som travallat set anys
hi he travallat nit y dia—fora tres festas del any
la una per Cinquagesma,—y l' altra per Sant Joan etc.
La música de la tornada d' eixa cansó es la mateixa de la barcarola de tenor del ters acte del Marino faliero de Donizetti. ¿Será que aquest l'hagués presa d' un cant popular italiá ó francés, ab música igual á la nostra?
Mr. Eugene Baret en sa obra titolada Espagne et Provence (paris, A. Duran, 1857) hi va reproduhir aquesta cansó acompanyantla de una traducció francesa molt ben feta; igual distinció van mereixe lo mariner y la comptesa.
