Mr. B. diu en una nota: «Aqueixa cansó se confon moltas vegadas ab la tradició del mal cassador que no es altra cosa que una imitació de una rondalla del nort [1]. Los pagesos prenen tan á lo sério la existencia d' aqueix condempnat que cada nit te que fer per forsa sa carrera seguit de milers de gossos y en companya de la que fou sa aymía, que fins hi ha un vent que l' acostuman á anomenar del mal cassador y ben á matents son, quan aqueix ayre bufa, á tancar las portas de sas masías á fi de no sentir de tan aprop los renills dels cavalls, los udols dels gossos y la fressa de la cavalcada que, segons ells, travessa pèl entorn de sas casas. Es tanta la convicció que tenen de haverlho sentit mes d' una vegada, que pagés hi ha que ho juraria davant d' un Sant Crist.» Per tots aquells que s' hajan dat al estudi d' aquesta qüestió, estas indicacions tenen una gran importancia, y 'ns fan venir ganas de tenirne mes noticias.
Catalunya, segons se deix veure per esta petita mostra, déu tenir encara un gran nombre de supersticions y tradicions populars; travall digne, per alguns d' aqueixos savis catalans que tan han fet per son pais, fòra lo recullirlas fidelment; aquell que ho executés faria un gran servey á la crítica [2]. Ia que estém demanant una cosa, demanémnhe un' altra també molt necessaria, aquesta es, una col-lecció de tots los quentos de noys: una xica mostra que d' alguns d' ells nos n' ha fet coneixe M. Milá á la fí de
- ↑ Es una errada; la tradició es mòlt mes vella. Nota de G. Paris.-A n' aquesta nota hi respondrém, sens ergull ni presunció de nostra part, ab las mateixas paraulas que ans de ferla fa constar en son article lo mateix G. P. Diu ell, es lo vell mito del cassador negre escampat per tota la Europa. Nosaltres dihém «imitació de una rondalla del Nort» sens fixar la época. Sent aixís, la paraula rondalla es la que deu haver despertat lo dupte del dit senyor. Si tal es, preguntarém nosaltres: ¿de rondalla á mito hi ha gayre o cap diferencia? Per nosaltres, parlant en general com parlém en aquella nota, las dos paraulas volen dir lo mateix.—Y ara mes que no sia del tot escayent, farém notar, de passada, una nostra humil opinió sobre l' orígen de certas tradicions que per populars se tenen, y es: que no 'ns mereixem tal consideració, la major part dels episodis de un gran nombre de rondallas á las quals ni tan sisquera'ls concedim lo bres neo-llatí que molts los concedeixen, creyent al revés, ser aqueix mòlt mes vell.—(N. del T.)
- ↑ Aquest desig s' ha vist ja realisat. En Francisco Maspons acaba de publicar la primera serie de sa col-lecció de quentos populars, qu' ell
