Veuse aqui ara l' article de Mr. Gaston Paris, publicat en la Revue critique d' histoire et de literature, any 1868, nombre 12, pág. 188, de que hem parlat en lo comens del present volum.
Los volums que ab lo títol Cansons de la terra acaban de publicarse á Barcelona, forman una de las mes preciosas contribucions que en aquest darrers anys s' han presentat al estudi de la poesía popular; las cansons que contenen cridan y molt l'atenció, no tan sols per la bellesa y gracia original de la forma, sino també per la antiguitat ó raresa del fons y per los coteigs que fan venir ganas de fer ab las d' altras paissos. No es ara 'l lloch de tractar d' ellas baix aquests dos punts de vista; reduhímnos á donar alguna idea de lo que es la col-lecció de M. Briz y á fer sobre la mateixa algunas observacions.
La major part de las composicions d' aquest aplech son cansons epicas, á escepció de un curt nombre de cerdanas, baladas ó cants d'amor. Si se 'n treuhen una deuhéna de cantichs ó llegendas de sants, quedan mes de trenta cansons verament importants, de las que algunas son de primer ordre. Be es veritat que molts d'aquets cants han sigut publicats ja en lo Romancerillo catalan de M. Milá y Fontanals; emperó las variants que acompanyan á las que 'ns ocupan tenen un valor real, essent per altra part
Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/275
Aquesta pàgina ha estat revisada.
