Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/267

Aquesta pàgina ha estat revisada.

La mare y la filla—séuhen en un banch,
la filla broda seda—la mare broda estam,

la flor del lliri, lliri,
la flor del lliri blanch.

ne broda una camisa—per un estudiant.
Mentre que la brodava—ne passa 'l seu galant,
la filla 's posa á riure,—la mare sospirant.
—De que sospiréu, mare,—de que sospiréu tant?
—Filla, la meva filla,—joves t' enganyarán.
—Mare, la meva mare,—ja enganyadeta m' han,
al cap de los nou mesos—ne tindré un infant
Lo criaré set mesos—y la dida altres tants.
Set y set fan catorze,—l' infant ja será gran:
li 'n comprarem pistolas,—pistolas y punyal,
s' en irá per las plassas—matant y degollant.
Las gents farán preguntas;—«¿Qui es aquell bergant?
Fill de dona Maria,—nebot de Don Joan.

NOTA.

Notable es la manera ab que s' espressa aqui lo desig de deixar venjada l' honra perduda, valentse del mateix fruit del crim ó seduccíó.