Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/208

Aquesta pàgina ha estat validada.

Al vestirse la saya—la nena fa un sospé.
—¿Qué 'n sospirau vos, nina,—que'n feu tan gran sospé?
—Sospiro de la saya—que tan estreta m' es.
Deixáume lo punyalo—que 'm daré un punt ó tres.»
Lo punyalo fou d' oro—del cor se 'l ne passé.
Ja l' agafa y se 'n tombe—y á la mar s' enfonzé.
—Xanta, xanta granota,—xant que prou pots xanté,
tens aigua pera beure—y nina per manjé.

VERSIÓ ITALIANA.

U j'era trei bei giuvo
Ch'i andavo a sijé ir prà,
Tra lur i díscurivo:
—Chi vinrà a purtèe disnèe?—
—U vinrá ra Franceschina
Che r'è ancur da maridèe.—
R'ha stendì ir mantì an terra:
—O bei giuvo, avnì a disnèe.—
E dui lur i mangiavo,
L'atr u 'n mangiava nent.
—Mangèe, mangèe bel giuvo
Chi posse travajèe
—Nun poss né mangèe nè beive,
Sun anamurà di vui.—
—Ajò ir me spus an Fransa,
Che l'è pì bel che vui:
Mi nun vi poss spusève,
Ir me spus l'á maggiur di vui.—
—Vi crumpirò ina vesta
Di trantadui culur;
Vi ra farò tajè
Da trantadui sartur,
Vi ra farò chisì
Da due fije d'amur.
Ogni puntal d' aghigia
In massurin di fiur;
Ogni pcitta custiretta
Vi darò ïn basin d'amur.—
(Canti Monferrini.—Ferraro.)