Pàgina:Cansons de la terra (1871).djvu/199

Aquesta pàgina ha estat revisada.

seguiment. Mereix ser reparada la fi d'una d'ellas en la qual lo condempnat s'escapa de la mort, mitjansant la ajuda de sos companys.
  ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·   ·
als vuit anys filava al torn,—al nou anys cardava llana,
als onze 'm poso á robar,—al dotze á la vida mala.
Me 'n vaig aná' á confesá'—á un frare que predicava,
la penitencia que 'm do—á mí no m' agrada gayre.
Un dia llevant á Deu—jo lin vento escopetada.
«Calla tu malvat traidor,—que la iglesia no l' hi valga.»
—Si l' iglesia no li val,—válgam lo reliquiari
y si aixó tampoch valgués,—jo me 'n valdré de las camas.»
Ja'n saltava una paret—nou canas feya d'alsada,
altres nou tenia mes,—altres nou n' hi havia d'aigua;
sota 'l rodet d' un molí—jo la vida m' he salvada.
Me n' aixeco y me n' hi vaig—dret á casa de ma mare.
—Mare, baixéumen á obrir;—baixéumen á obrir, ma mare.
Ay, mare, que jo ja 'n vinch—de las Montanyas de Malta.
—Ay fillet, lo meu fillet—haurás d'aná' á las de Fransa:
per la vila van dihent—que arribas de matá' un frare.
-Mare, no cregáu la gent-que veritats no'n diu gayres.»
Mentres está dihent aixó—la casa li han enrotllada.
No 'l poden agafar dins,—l'agafan á la teulada.
Ja l' agafan y 'l ne lligan;—dret á Girona 'l portavan.
Com ell n'era pel camí—los seus companys encontrava.
—Ara es hora, companys meus, ara es hora d'ajudarme.—
«Ay adeu, hereu coral—de quina t' ets escapada;
te 'n volian fer se' hereu—d' una casa ben honrada
que n' es feta ab tres pilans,—sense sostre ni teulada.»

_______


Una tia que jo tinch—tot lo que volia 'm dava.
Me n' ha fet un rich vestit—sombrero á la galant xarpa;
á cada ala del barret—una rosa platejada,
cent escuts val cada rosa—y altres tants l' ala girada,
y altres cent ne tinch en bossa,—no se si durarán gayre.
Ara ja so un home fet—y m' he donat á las armas;
lo travallar no 'm sab bo—y la feyna no m' agrada.