—Jo me 'n llevo dematí—dematí y á punta d' auba.
Agafo mon sarronet—me 'n vaig drei á la montanya,
Valdria mes soleta dormir
que d' un pastor ser la namorada,
valdria mes soleta dormir
que no que un pastor s' enamori de mí.
Quan á la montanya sò—veig venir ma namorada
me la veig venir plorant,—tot lo meu cor s' abrusava.
Me l' agafo per un bras—y la fico á la barraca,
quan á la barraca sò—veig venir los meus contraris.
—Pastoret, bon pastoret—ahont tens la namorada.
—La tinch aquí aprop de mí—ben tapada ab la samarra.
—Pastoret, bon pastoret—tens lo llop en la ramada
de las ovellas que hi tens—la meytat son degolladas.
—Valdament ho fossen totas—no deixarè la barraca.
Ay, cansò ¿qui treta t' ha?—Ay, cansò ¿qui t' ha dictada?
M ha dictat un pastoret—que n' es un fill de la plana,
n es de la plana d' en Bas,—Ayga fresca y regalada.
D' aquest cant en lo Romancerillo del Sr. Milá hi ha dos ó tres variants que posarém desseguida, mes no sens abans haver fet notar que lo que en la nostra versió figura contat per lo mateix pastor en aquella representa ser dit per un tercer.
