Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/7

Aquesta pàgina ha estat revisada.

posada hospitalaria que 'ls nobilissims trovadors de la Provenza han donat avuy al expatriat poéta; ab ellas ha vingut un ressó de passadas alegrias, un eco de jorns mes afortunats y alegres, un recort dels dolsos temps de ma infantesa, una alenada de nostras vellas históricas montanyas; y ma solitaria cambra, hont sols regnava una atmósfera de tristesa , s' ha sentit de prompte tota purificada y embaumada ab los flayres d' aqueixa rica toya de mon allunyat pais, depositada en ella per la má consoladora d' una amistat antiga.

¡Ben vingudas sian eixas Cansons, missatgeras d' amor que 'm portan l' alé de la patria! Me sembla que ab ellas ja no estich tan sol com avans estava. Me sembla que ab ellas ha vingut colcom de mon pais pera rejohir la soletat en que vivia. Me sembla que ab ellas mon esperit pot mes fácilment transportarse á las costas pintorescas d' aquella marina, á las frescas ubagas d' aquellas valls, als centenaris boschs d' aquellas montanyas , hont tantas vegadas ¡ ay ! las he sentidas!

Mes, deixant assó de costat, crech que, verament, ha prestat un bon servey á las lletras catalanas ab aqueixa publicaciò que jo esperava d' un instant al altre, pus be 'm recordo quantas voltas m' havia parlat de la cullita y aplech que estava fent d' antigas cansons catalanas pera publicarlas acompanyadas de sa música, y quantas voltas tambè jo l' havia instat á no abandonar lo que jo creya una felis idea.

No s' ha contentat avuy en realisar solzament la idea, que ja de temps me tenia anunciada, de dar á co-