A la plassa ballan cocas—be m' hi deixaréu anar
com que sò tan boniqueta—ballador no 'm faltará.
Flor de lliri, clavell y violeta
lo teu amor m' ha de matar.
A la primera ballada—ballador ja va trobar.
A la segona ballada—sa mare la va cridar.
—Puja, puja, Catarina—que ton pare 't vol pegar.
—No 'm pegará lo meu pare—ja tinch qui le 'n guardará.
—Puja , puja , Catarina—que 'l cavall 'ns portará,
no tingues por de ton pare—que ni tan sols nos veurá,
perque no 't veji la cara—mon sombrero 't tapará,
si 'l sombrero no hi abasta—la capa hi abastará,
y si la capa no basta—lo meu amor bastará.
—Puja, puja, Catarina—que ton pare 't vol casar.
—No 'm casará lo meu pare—casadeta sò temps ha.
Vers 1.
A la plassa fan balladas—mare deixáumehi anar.
D' aquesta cansó hem trobat una variant en la obra que ab lo titol Las calles de Barcelona publica don Victor Balaguer (tomo II pág. 326). Diu aixis:
A la plassa fan balladas,—mare, deixáumehi anar,
que jo que som boniqueta—ballador ne trovarai.
