Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/57

—La vida de la galera—n' es molt llarga de contar,
amor be m' esperaréu—fins qu' haurè fet los set anys?

Set anys he servit al compte—com á forsat y quintat
y altres set lo serviria—de gana y de voluntat.
Acabats ja los set anys—llicencia vaig demanar,
la resposta que me 'n feren—que no 'm la volian dar.
Demano llicencia al compte—y aquest me la va negar:
la demano á la comptesa,—la comptesa me l' ha dat,
mes m' ha dat per penitencia—ab tres horas passá' 'l mar.
De tant depressa qu' anava—ab dugas lo vaig passar.
Me n' aní á casa la tia—allá hont me solia estar.
—Deu la guart la meva tia,—la meva tia ¿com va?
—Aquell que me 'n deya tia,—set anys per galeras va.
—No va per galeras tia—que á vostre costat está.
¿Be 'm dirá la meva tia,—lo meu pare lo que fa?
—Lo vostre pare, D. Lluis,—ahí 'l varem enterrar.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—la meva mare que fa?
—D. Lluis la vostra mare—ja es cega de tant plorar.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—y lo meu germá que fa?
—Lo teu germá D. Lluis—pres de moros n' es temps ha.
—¿Be 'm dirá la meva tia,—la meva esposa que fa?
—Don Lluis la vostra esposa—se n' es tornada á casar.
—¿Be 'm dirá la meva tia—á n' á quin carrer s' está?
—Al carrer de san Francisco—y á bora 'l portal de mar.
—Devalléumen lo sombrero—lo quin solia portar,
y baixéume la guitarra—la que solia tocar,
cantarè al peu de la porta,—veurém si 'm coneixerá.»
Al punt de la mitja nit—ell se va posa' á cantar.
«Despertáuvos vida mia—si voléu sentir cantar,