Los infinitius dels verbs breus se escriurán sens r: aixís s'escriurá viure y no viurer.
Los verbs aguts tots déuhen anar acompanyats de la r final per evitar la confusiò que resultaria en semblant cas, pus passarian á ser iguals infinitiu y pretérit, y á mes perque la r serveix pera estalviar l' accent de que d' altre modo deuria anar acompanyat l' infinitiu.
Tots los plurals femenins s' escriurán en a y no pas en e, per no haverhi ni rahò, ni us que 'ls autorisen: aixís sempre s' escriurá alegrías y no pas alegríes, tant mes quan servintse de la a queda mes marcat lo femení, y tambè per ser conseqüents ab la regla de que 'ls plurals que acaban en vocal no aguda ó consonant se fan afegint una s al singular.
Si donchs lo singular es alegria, ¿perque al fer lo plural tenim de cambiar la a en e y dir alegries?
Aquesta es la ortografía á que hem subjectat nostras Cansons de la terra; lo dia en que vulgám fer un treball gramatical, llavoras afegirém á tot lo dit fins aquí las rahons que 'ns duhen á preferir esta ortografía á las demés.
