Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/248

despullats y sense robas
despullats y sense robas
ab manillas á las mans!

Sa mare ja 'l ne va á veure
tota vestida de dol.
—Ay, fill meu quan jo 't criava
tanta alegria que 'm davas
tanta alegria que 'm davas
y ara 'm donas sols tristor!

Ja n' arrenca d' una daga :
—Ay mare véusela aquí,
peguéumen tres cops de daga
traspasséumen las entranyas
traspasséumen las entranyas
que de vos jo vull morir.

—Fill meu si matá' 't podía
temps ha que serias mort.
Recòrdat d' aquella tia
que per nom se 'n diu Maria
que per nom se 'n diu Maria
robadora del amor.»

—La sentencia tinch firmada
y me 'n tinch de consolar.
So de la Torre-d-en-Salas:
lo jutge, me l' ha firmada
lo jutge, me l' ha firmada:
ne tinch de morir penjat.

Escalas de la presò
son totas de gran valor ,
lo dia que van portarme
las vaig pujá' ab alegria ,
las vaig pujá' ab alegria,
ara hi baixarè ab tristor.