Ne veurás un home
que va pèls racons
tot lo dia crida:
«Adovar fogons.»
N' es qualsevol pasta
lo seu material
y de sou en sou,
y de ral en ral
quan arriva 'l vespre
ja ha fet son jornal.
——
Una vella vè
á missa se 'n va
porta los rosaris
penjats á la má
y moltas d' aquestas,
jo 't dirè 'l que fan,
replegan partits
de molts homes richs
y á moltas minyonas
las van desviant.
——
Veurás una dama
al carrer del Om
no fa pas tres mesos
qu' anava á la font;
aquesta madama
servia un doctò,
quantas ne veurás,
no 'n fassis pas cas
que totas aquestas
filavan cotò. etc. etc.
NOTA.
Per la rahò que dem en las notas de la cansò Lo dia 8 de Septembre, publiquém aquesta cansò. Es molt mes llarga: no li imprimim tota perque 'ns sembla que ja ni hi ha prou ab la mostra que d' ella n' hem dat.
Pàgina:Cansons de la terra (1867).djvu/228
Aquesta pàgina ha estat revisada.
