Sa mare la pentinava—ab una pinteta d' or,
Sa germana li trenava—los cabells de dos en dos,
Cada cabell una perla—cada perla un anell d' or.
Son germá se la mirava—ab aquell ull de l' amor.
—Si no fossem germans propis—nos casariam los dos.
Ja l' agafa ab sas mans blancas—y la munta á ne l' sillò.
Se la n' ha portada á vendre—á la fira de Liò.
Ne demanaren cent onsas—ne tragueren cent y dos.
Lo jove que l' ha comprada—ja s' en tè per tot ditxòs.
No la deixa anar soleta—ni á misa ni á sermò.
L' endemá n' era diumenge—á missa anaren tots dos.
Al entrarne de la Iglesia—los altars lluhiren tots.
Al pendre l' aygua beneyta—los anells li cauhen tots.
Los criats que la acompanyan—los cullen de dos en dos.
Quan las damas la han vista—promptament li han fet lloch.
Las damas séuhen en terra—y ella en cadireta d' or.
Capellá que diu la missa—n' ha perduda la llissó.
Per dir Dominus vobiscum—diu et cum espiritu tuó.
La enérgica balada Los estudiants de Tortosa la continúa 'l Sr. Briz en sa obra tal com la coneixém fa alguns anys. Hem sentit, no obstant, alguna variant de la mateixa, pero tan prosáica que creyém s' ha fet molt bè de no insertarla en eixa col-lecciò.
Lo mateix que de la anterior balada podém dir de la titulada Lo fill del Rey[1].
De la cansò histórica La dida del infant hi posa tambè alguna variant que no continuém per ser da poca importancia.
La hermosa poesía L' aucellet la reproduheix lo
- ↑ Quan anavam á estampar aquest article á vingut á parar á nostra mans una versiò de lo fill del rey en la que hi hem trobat una variant y una adició dignas de esser tingudas en compte. Héuselas aquí:
Vers 15.
N' agafa la cistelleta—(mes ay!) y se n' hi va.
Al esse á mitja costeta—(mes ay!) sent tocá' á morts.
ADICIÓ.
Vers. 21
Candeleros de plata—(mes ay!) llantia d' or.
Aquest vers nos diu que la reixeta devia esser la de una porta d' una capella, capella que sobre l' altar hi tenia candeleros de plata y al davant de la imatge una llantia d' or.
Nota del col-leccionador.)
