Aquesta pàgina ha estat revisada.
Una cansoneta nova
vos la dirè,
vos la dirè,
del pardal quan s' acotxava
sota orangè,
vos la dirè.
Lo pardal quan s' acotxava
feya remor,
feya remor,
per veure si 'l sentiria
la seua amor,
feya remor.
Lo seu amor está en cambra
que no 'n sent re,
que no 'n sent re,
sino lo mosso de casa
lo trajinè,
que no 'n sent re.
De la finestra mes alta
li 'n va parlar,
li 'n va parlar.
—Las onz' horas son tocadas
veste á acotxar,
li 'n va parlar.
—No m' acotxo pas encara
vay de camí,
vay de camí,
som fet una prometensa
à Sant Magí,
vay de camí.
