mer volum de las nostras Cansons de la terra tambe n' hi ha una que tè tots sos versos ab aquesta mateixa terminació, es la que 's titula «La Porqueyrola.»
Heuse aqui la versiò francesa de aquest mateix cant.
Malbrough'[1] s' en va-t-en guerre
ne sait quand reviendra.
Il reviendra z' à Pàques
ou à la Trinité.
La Trinité se passe
Malbrough ne revient pas.
Madame à sa tour monte
si hant qu' el' peut monter.
El' voit venir son page
tout de noir habillé:
—Beau page, mon beau page
quel' nouvelle apportez?
—Aux nouvell's que j' apporte
vos beaux yeux vont pleurer:
Monsieur d' Malbrough es mort
est mort et enterré.
L' ai vu porter en terre
par quatres officiers;
l' un portait sa cuirasse
l' autre son bouclier.
A l' entour de sa tombe
romarin fut planté.
- ↑ Malborough: eix nom fou substituit al nom antich de Mambrú que encara conserva la versiò catalana. Es Malborough lo nom de un general inglés del comens del setgle XVIII; y al fer eix cambi de nom hi fou afegida una cua a la cansò ab la que aquesta de romántica passá á esse cansò burlesca.
Segons asseguran alguns entre ells Strafford en sa Historia de la música es la sola melodía estranya que ha pogut ferse un lloch entre las tonadas populars gregas; y segons altres fins es coneguda y popalar entre los moros y 'ls egipcios.
