Emperó, desprès de la acertada restauraciò dels Jochs Florals; després de la publicaciò del Calendari; despres del extraordinari nombre de obras que han vist la llum pública escritas y dictadas per un esperit eminentment catalá, la apariciò dels Cants populars catalans s'esperava ab impaciencia, y ab impaciencia per cert justificadíssima, si s' atent á que tot poble, lo mes preciat joyell que guarda com herencia gloriosa dels sèus antepassats son los cants populars , eixas composicions plenas de sentiment y de tendresa que ressonan en lo cor de tot bon fill de la terra com un eco sagrat dels passats temps.
Nos móu á parlar així la publicaciò de las Cansons de la terra, aplech de cants populars catalans, recullits y col-leccionats, lletra y musica, per En Francesch Pelay Briz , y armonisats pèl professor Sr. Candi. Deixant des de ara lo ocuparnos de la part musical de la obra,—tant per ser profans en la materia , com per considerar dita part complement de la col-lecciò— entrarém á parlar d' aquesta, considerantla solzament com obra literaria.
Pochs en veritat serán los pobles que com lo catalá posseheixi un tan rich aplech de cansons populars, d' aqueixas cansons que , nascudas dels mes purs sentiments, son la verdadera síntessis del carácter del poble que 'ls ha donat vida; lo manancial d' hont brollan los mes dolsos plahers, los consols mes inefables; lo arxiu sagrat de las nacions[1]; lo testimoni
- ↑ Herder.—Volksteider.
