Catalunya tambè es conegut aquest cant pèls pagesos de l' alta montanya[1].
Ab lo desastre dels Albijesos morí la literatura mare de nostra poesía popular, moriren tots aquells elements feudals que tant havian protegit (tot volentla matar) á eixa pobre Musa que vivia en las pradas; mes ab sa mort no enmalaltí ni tant sisquera la poesía del poble. Com que sempre hi havia hagut divorci entre las duas, d' aquí es que la mort de la germana rica no feu caure ni una llágrima dels ulls de la germana pobre. Eixa visquè alegre y aixerida corrent per las fondaladas , y si be no cantá del temps passat tot quant cantar devia , ab tot lo cant d' Artur, de la dama d' Aragò, La tornada de En Guillem, provan que en son recort algo hi quedá d' aquell temps en que jutglars y trovadors ensemps petjavan la terra. Poch á poch la centralizaciò prenguè tota la vida als estrems pera durla al cor, y llavors sí que la pobre musa del poble se'n ressentí. Mes ab tot, ana cantant , fins qu' ara , pobre de recorts y faltada de vida, apres de tant temps de esperar que algú li donès la má , casi casi está agonetjant en los recons de las montanyas, no cantantne cap de totas aqueixas grans invencions que la matan, fugint de las vilas grans , del vapor , d' eixas llengas oficials que cercantla van, pera, ab l' escusa d' oferirli 'ls brassos, donarli una abrassada que la deixi sens alé y erta , allunyantse d' eix esperit analítich é investigador de las societats d' avuy dia, que per tot hont la troba la moteja. La pobre ja no es aquella musa
- ↑ En la present col-lecciò se hi trobará ab lo títol La esquerpa.
