Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/274

La donzella:	No sias tan traydò: encar que res implica si m' has besat ó no.
Dafnis:	Lo pler res significa si es prés ó si es donat,      quan vè de grat.
La donzella:	Mon llavi aixugarè, y ta besada ardenta á terra escupirè.
Dafnis:	Si 'u fas, cuydado tente, te tornarè á besá';      feste ensá.
La donzella:	Abrassa tos vadells, que per ta boca asprosa no son mos llavis bells.
Dafnis:	No sias ergullosa, la joventut se 'n va,      pensa en demá.
La donzella:	Rehim sech es dolent; mes la rosa n' es bella marcida y tot essent.
Dafnis:	Oh vina ab mi donzella, á n' aquell olivar      que 't vull parlar.
La donzella:	No 'n vull: de tot sentit me tens ja cativada ab tot lo que m' has dit.
Dafnis:	Oh vina á fer parada sota aquell olivè'      y 't cantarè
La donzella:	Alégrat cantant sol; de cants plens de tristesa ma ánima no 'n vol.
Dafnis:	No 'u vols? ¡Ay, la Deesa d' amor s' enujará      y 's venjará!
La donzella:	De Vénus jo me 'n rich mentres Diana 'm fassa de bona cara un xich.
Dafnis:	¿Que dius? No crides massa. Potser te pose un las      hont hi caurás.