Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/238

A la torra xica,—á la torra gran
ja n' hi ha una Pepa—que l' estiman tant.
¡Bonica es la rosa,
mes bonich lo ram!
De tant que l' estiman—no la 'n casarán.
Ja 'n va á la riera—á rentá' un davantal.
¡Bonica es la rosa,
mes bonich lo ram!
—¡Que fas aquí Pepa—que te n' entretens tant?
—Rento la bugada—tambè 'l davantal
per anar bonica—'l dia de Nadal...
L' agafa y la 'n puja—á dalt de cavall.
La sella n' es verda—lo cavall es blanch.
Los carrers de Lleyda—passa suspirant.
—¿Per qué ploras Pepa?—¿Per qué ploras tant?
—Ploro pèls meus pares—y pèls meus germans,
que son gent sentida,—d' això morirán.
—Si 's moren que 's moren—ja 'ls enterrarán.
Las tombas son novas—las estrenarán.
Capellans y frares—per ells resarán.

NOTAS.

Alguns despres del vers 15 hi afeigeixen eix altre:

Cada cap de tomba—un ram posarán.