Aquesta pàgina ha estat validada.
Vers 1.
Tres ninetas rentavan—sota d' un pont.
Vers 1.
Un dia 'm passejava—per Sant Feliu,
hi vaig trobá' una oreneta—que hi feya niu etc.
Se hi posa á vegadas est acabament.
Esta cansò qui l' ha treta—no es home, no,
es una donzelleta—de Matarò,
tè la boca xiqueta—com un pinyò,
la cabellera llarga—fins al taló.
NOTA.
Tambè 's troba á Provensa un cant molt paregut á n' aqueix, que du per titol Belho Calho!
Prene moun aubaresto—l' y vau tirar;
n' en ai tirat sur quatre—les ai manquad',
ai tirat sur ma mio—iou l' ai blessad'.
—Hai! mio, pauro mio—t' ai ben fach mau?
—Un pau de mau, noun gaire,—mai n' en mourrai.
