Las forcas son de plata — y 'ls dogals serán d' or,
y á cada pam de forca — un ramellet de flors
perqué la gent quan passi — diga: «¡Ay quina olor!»
y á mes un pare nostre — per' lo pobre aymador!
Variants.
Vers 1.
—En la presó del Bisbe — tots los presos hi son,
cent y cinquanta presos — cantan una cansó.
La dama está en finestra, — escolta la cansó;
los presos la n' han vista, — tots paran la cansó.
Vers 14.
—Ay filla Margarida — aixó no pot ser no.
Vers 21.
—Lo de las calsas blancas, — jaqueta de color.
En lo romancerillo de En Manel Milá hi trobém eixas variants
Vers 1.
A la ciutat de Napols — n' hi ha una presó.
Vers 10.
Y encara aquesta volta — encara sempre hi fos.
Si aixó es veritat presos — 'us trech de la presó.
—Tan veritat senyora — con vosté está en balcó.
Adiciò.
Y la forca mes alta — al mes alt pujalló.
Alguns hi posan aquest acabament.
Pren mentres dorm son pare — las claus de la presó.
Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/195
Aquesta pàgina ha estat validada.
