Se n' arrenca de l' espasa—fa petá' un avellané'
y ab la punta de l' espasa—un feix de llenya li 'n fé';
de tant soroll com ell feya—un porcell n' hi fujiguè.
—Porqueyrola, porqueyrola—¿hont hi hauria un hostalé'?
—Vagi aquí á casa la sogre,—bona vida solen fé'
de capons y de gallinas—y algun pollastre tambè.
—Aném, aném porqueyrola—que ja es hora d' encorté'.
—No aniré á dormir á casa—que be prou me 'n guardaré.
—Si que hi vindrás porqueyrola—que jo te 'n defensaré.
Quan á casa n' arrivaren—li va dir lo cavallé:
—Porqueyrola, porqueyrola—¿que te 'n donan per sopé'?
—Una sopa de pa d' ordi—que prou l' haig de menesté'.
—Hostalera, la hostalera—¿qui vindrá ab mi á sopé'?
—Que hi vinga la nostra jove,—ma filla la 'n guardaré.
—Set anys no hi menjat en taula—y altres set me n'estaré:
menjaré al cap de l' escala—com si fos un ca llebré.
—Hostalera, la hostalera—¿qui fa llum al cavallé?
—Que 'n fassa la nostra jove,—ma filla la 'n guardaré.
—Hostalera, la hostalera—¿qui vindrá ab mi a cuixé'?
—Que hi vinga la nostra jove,—ma filla la 'n guardaré.
—Abans jo no hi aniria—de finestra 'm tiraré.
—Set anys no he dormit ab home—ni á nit que no hi dormiré,
sino á la bora del foch—com si fos un gat cendré.
Ja l' agafa per un bras—y al quarto se la emporté.
A la porta de la cambra—un anell li entreguè.
Ja van girar la clauheta—y al llit se varen fiqué'.
L' endemá á la matinada—la sogra ja la cridé.
—Llévat, llévat, porqueyrola—que 'ls porcells ja grunyen bè.
Jo te 'n poso set fusadas—y un feig de llenya tambè.
Llévat, llévat, porqueyrola—que te 'n tens d' aná' á avié'.
—Féuhi anar la vostra filla,—ma muller la 'n guardaré.
Si no fosseu mare meva—jo 'us faria cremé'
y la cendra que 'n fariau—mereixeriau venté.
Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/179
Aquesta pàgina ha estat revisada.