«—Al infern me l' han donada
muller leal,
Al infern me l' han donada,
viudeta igual.
— ¿Per qué allí 'us la han donada
compte l' Arnau?....
— Per pagar mal las soldadas
muller leal.....»
Y al fer respondre aixó á la ombra que ha tret del fons de la terra, se recorda del cástich etern que deuhen tindre los condempnats, segons diuhen los llibres sants, y li fa afegir tot desseguida:
«—Vos dich no 'm feu mes l' oferta,
muller leal,
que com mes me feu la oferta
mes pena 'm dau.»
Unas vegadas comensa sos cants ab paraulas cristianas:
«—En nom de Dèu comenso
y del Esperit Sant.—»
Altras vegadas 'ls acaba ab versos no gayre ignocents:
«Las monjas de Sant Aymant
totas en finestra están;
veuhen veni un jove galan:
— Galan, galan, busquéu lloguer!
¿De quinas feynas sabéu fer? —
Quan vinguè lo cap del any
dotze monjas tretze...
y la priora 'l mes galan.»
