Lo roméu y la romeua—van á missa á Montserrat,
la romeua va descalsa—lo roméu va descalsat.
Qui de la Verge confia
may queda desamparat.
La romeua está prenyada,—no sap l' hora del seu part;
se 'n gira cap endarrera:—Ay que 'n sò lluny de vehinat!
Qui de la Verge confia
may queda desamparat!
Se 'n gira cap á má esquerra—no 's troba ningú al costat:
se 'n gira per la má dreta—troba una dona al costat.
Tan bon punt com la va veure—deslliurá de un bell infant.
—Qui sou vos la bona dona—que tan prest m' havéu aydat?
—Jo sò la verge Maria—princesa de Montserrat.
—Si sou la verge Maria—lo meu fill vos siga dat.
Jo 'us lo dono mon fill, Verge,—jo 'us lo dono de tot grat,
féulo bisbe, ó bè canonge—ó bè abat de Montserrat.
—No 'l vull bisbe, ni canonge,—ni abat de Montserrat,
será un angelet del cel—que cantará al meu costat.
- Variant.
- Vers 10.
—Si sou la Verge María—prenéume lo meu infant,
véuse aqui lo meu fillet,—prenéulo per caritat.
