Pàgina:Cansons de la terra (1866).djvu/104

Aqui a dalt—en aquest prat
un pomeret—hi tinch plantat,
que no 'n pot viure
qui no 'n sab de ben aymar
que no 'n viurá.
Qui no pot viure delitòs
viu d' amoretas,
qui no pot viure delitòs
viu del amor.
de pomeretas—n' es carregat
ben bermelletas—d' una meytat,
que no n' pot viure
qui no 'n sab de ben aymar etc.
y ben groguetas—de l' altra part.
Un aucellet—se hi ha ajocat
que tè lo bech—sobre daurat
y las aletas—la meytat,
y la cueta—de cap á cap.
Un cassador—l' hi ha apuntat.
—Ay, cassador—no 'm tiris pas
que del rey so—molt estimat
y de la reyna—mes que cap;
menjo y bech—al seu costat
dormo ab un llit—encortinat.
Lo cassador—ja li ha tirat.
Los mariners—estant cridant:
—Ay d' ahont ve—aquesta sanch?
¿Ve de la guerra—ó ve del camp?
¿Ve de la terra—ó de la mar?
¿ó es la del—aucell galant
que per lo rey—ha estat criat,