Aquesta pàgina ha estat validada.
anáuhi, si us plau,
que ma vida acaba.
— Hi aniré, si hi veniu Vos,
mon clavell desclós
á la llum del alba.
— ¿Cóm hi puch, Mare, venir,
si he de redimir
l' humanal llinatge?
— Ressucitau ben cuytós,
y anémhi tots dos
á prendre 'n posada:
en mos brassos Vos seuréu;
jo damunt la neu,
la neu que 'l sol daura. —
S'en hi ve ab son únich Fill,
clarejant espill
ahont s' enmiralla;
mes lo sol enmorení,
en tant llarch camí,
l' albor de sa cara.
L'Angelet, tot sospirant,
anava serrant
