Aquesta pàgina ha estat validada.
CANSÓ DEL MARINER.
Quan ab un peu en la barca
me despedesch de ma esposa,
que en lo bras encara 'm posa
nostre fill tan amorós;
rosantlo ab llágrimas tendras
also 'ls ulls á vostra serra:
si no puch tornar á terra
amparáulos á tots dos.
Lluny de ma patria bella,
en calma ó en tempestat,
siau la meva estrella,
Verge de Montserrat.
Quan ja perdo la ribera
de ma dolsa Catalunya
y l' onada ja m' allunya
de quant ama lo cor mèu;
