Pàgina:Canigó (1901).djvu/78

Aquesta pàgina ha estat revisada.

forts gegants l'han aixecada,
que de pedra ab glavi tosch
quant los veyan dintre'l bosch,
fins los roures tremolavan.


La aixecaren, fent ensalms,
ab reblums de quatre palms,
ab palets de quatre canes,
entre'l secá y l'ayguamoll,
com la vila de Ripoll
entremitj de dues aygues.


Allí tinch lo meu casal,
tancadeta ab un penyal
sota'l casal hi há una balma;
de joyells d'argent y d'or
allí guardo mon tresor,
com sos bonichs una garça.


Lo millor que hi he trobat
es eix espill encisat
que enamora á qui s'hi aguayta,
lo mánech sol que sosté
aqueix diamant serè
val la corona d'Espanya.