Aquesta pàgina ha estat revisada.
De la claustra en un recó
s'enfila una escala ayrosa,
un marbre es cada grahó
vionat de blanch y rosa.
Aprés troban un replá
hont descolcan y s'asseuhen;
¡qué hermosa la font que hi há!
¡qué dolça l'aygua que hi beuhen!
Si eixa es la font del oblit
no ho esbrina pas l'historia,
mes del pahís que ha trahit
ell va perdent la memoria.
Y amunt puja y més amunt,
com aucell de branca en branca,
d'aqueixa cova damunt
una altra'n veu de més blanca.
Mes com la puja de grat,
troba curta tota escala;
per un cor enamorat
cada pas es un colp d'ala.
De sopte un raig de claror
sa pujada fa més dolça,
