Pàgina:Canigó (1901).djvu/62

del comte que'n devallafet un lleó,
Fallayres lo segueixen,aufranys y corps
que ja de carn humanasenten fortor.
Lo comte diu al vèurels:—N'hi haurá per tots,—
y baixa per un córrechde dret al port.
Los sarrahins que hi trobano son pas molts;
lo primer colp que ventasembla sortós;
apar que'l moro fuja,les naus y tot.
Qui pot ferir de soptefereix dos colps;
mes ¡ay! no era ell qui ho feya,que era'l traydor.
Del puig de Tallaferrogermá bessó,
un puig alça la testasota Salfort,
que es repeu de la torrade Madeloch.
Cada nit los diableshi tenen cort
y avuy ab ells pujarenmoros y tot.
Quant lo comte donavalo primer colp,
ardits per ses espatllesli feyan foch
ab fletxa enverinadaque asseca'l cor.
Los cristians lluytarená esclat de mort;
mes prou que poquejavanforen més pochs,
quedantne molts d'estesosen lo revolch,
los uns ferits en terra,los altres morts.
Per tot moros arribaná glops, á glops,
á núvols; enviantlosfletxes y rochs;
arrriban com zumzadesd'una maror
d'alfanchs y cimitarres,de vius y morts.
Com més lo comte lluyta,més se veu clos;
son corcer s'entrebancay esclaman tots:
—Al pujar á mitj díalo sol s'es post;
¡oh comte Tallaferro,Deu te perdó!—