Pàgina:Canigó (1901).djvu/61

com tremolan les messesprop de la falç.
¡Oh, Mangala de ferrode don Roland!
á qui té aqueixa espasatu no li plaus
y esperona á sos hèroesal crit d'avant.
Lo castell de Cabreralos veu pujar,
com serp que s'aforesta,vers Paniçars.
Dels Trofeus de Pompeyo²passan devall,
que, alçant entre suredesson front gegant,
lo Rosselló dominany l'Ampurdá.
Rocaberti, entre penyesmal-amagat,
vers Requesens l'exèrcitmira enfilar.
Allí'ls abets y alzines,roures y faigs
se creuhan com les llancesen un combat;
lo comte á colps d'espasava obrintse pas,
deixantne grans estesesençá y enllá.
Si'ls moros lo veyessendestralejar,
lo colp no esperaríande sa destral.
Lo comte Tallaferroja veu ses naus,
lluhint la mitja llunadamunt dels pals,
astre de mal auguriper nostres camps,
y exclama ab ulls encesosy braços alts:
—Bon Deu, ¿s'han fet pe'l moroports catalans?—
Aquí'l Pirene altívolabaixa'l cap,
com monstre que s'abeuradintre la mar.
Lo comte Tallaferrotimbes avall
devalla com lo núvoldel temporal,
prenyat de pedregades, de trons y llamps.


Al extrem de la serrade Puigneulós,
punt al cap d'una ratlla,s'alça un turó,
un turó que centuriesguardará'l nom