Pàgina:Canigó (1901).djvu/54

Aquesta pàgina ha estat revisada.

rossoladiça entre les boyres baixa
l'áurea carroça flamejant del sol.


Flordeneu de la seva mou les brides,
y á Gentil amadíssim per complaure,
de Pomero florit vola á Camsaure,
serrejant sempre entre Viella y Lys,
y anega la seva ánima en los dolços
remors de rius, cascades y boscuries,
de rossinyols entre suaus canturies
y música y perfums de paradís.


¿Qué son los Pirineus? serpent deforme
que, eixint encara de la mar d'Asturias,
per beure l'aygua ahont se banya Ampurias,
atravessa pe'l mitj un continent.
Quant ja á la mar mediterránea arriba,
al mirarla, potser, tan espantable,
ab un colp de sa espasa formidable
en dos lo mitj-partí l'Omnipotent.


Entre sos dos bocins, que'l colp allunya,
vers França l'un si l'altre vers Castella,
verda, soliua, agraciada y bella
obre son sí florit la vall d'Aran.
Atrets per sa verdor fresca y gemada,
los dos enamorats sovint s'hi giran;
mes prompte ses belleses no s'oviran,
puix l'ombra de la nit los va abrigant.