Pàgina:Canigó (1901).djvu/51

A voltes dins ses coves de vidre sona y canta;
lo viatger ou música suau sota sa planta;
¡ay d'ell! si no fa al cántich de la sirena'l sort,
lo pont de neu se trenca que amaga la gelera
y es la clivella hont vèurela somía, una rodera
del carro de la mort.


Mirau la cima excelsa tot allunyantne'ls paços,
mirau sa cara sense voler dormí' en sos braços;
paranys amaga horribles ab plechs del seu vestit.
De Neto, deu celtíber, es filia la deesa;
però fugiu: sa nua bellesa, es la bellesa
del ángel malehit.


Mes com sobre sepulcre desert herba florida,
més alt que'l dels abismes un Angel bell vos crida:
es l'Angel de la patria, que guarda'ls Pirineus;
ab ses immenses ales cobreix la cordillera,
ab l'una'l promontori tocant de cap de Higuera
y ab l'altra'l cap de Creus.


¡Quins crits més horrorosos degué llançar la terra
infantant en ses joves anyades eixa serra!
¡qué jorns de pernabatre, qué nits de gemegar,
per traure á la llum pura del sol eixes montanyes,
del centre de sos cráters, del fons de ses entranyes,
com ones de la mar!