y de verdor corones li teixeixen
ab lo cel y la terra de concert.
Contempla'l jove feixes y boscatges
y derrera'ls pradells de la Regina,
una esmeragda en forma de petxina,
tota plena de perles y de flors:
es la vall delitosa de Seturia;
quant ab son bes primer l'alba la arrosa
sembla l'áurea conquilla en que flayrosa
del mar isqué la reyna dels amors.
Lo riu de Santa Magdalena ombrívol
cap á Occident la Fada ribereja,
passant pe'l bosch, perque Gentil no veja
de Sant Joan del Herm los hermitans.
De cim en cim va de Rubio á Pentina,
y, sota Bresca en Collegats, li ensenya
la rica Argentería que en la penya
pará algun geni ab enciseres mans.
Cortinatges de tosca y brodadures,
cascades d' argent fos en l'ayre preses,
garlandes d'eura en richs calats suspeses,
d'alguna fada finestró diví,
de lliri d'aygua, y de roser poncelles,
com ulls closos de vèrgens que hi somían,
tot hi es blanch, com los coloms que hi nían,
papallones gentils d'aquell jardí.
Pàgina:Canigó (1901).djvu/44
Aquesta pàgina ha estat revisada.