esbadiarse de Valencia á Rosas,
entreteixirse ab serres y turons,
hont penja, com ses flors immustehibles,
les blanques caseríes y vilatges
y, més aprop del cel, los hermitatges,
que'n semblan, allí dalt, los escalons.
Per la montanya d'hont lo Segré brolla
van á Tosas florit y al Pla d'Anyella,
hont troba flors la petonera abella,
regalècia balsámica l'anyell;
y, com jay que per nins se deixa vèncer,
á llur carroga d'or l'espatlla abaixa
l'Alp gegantí, que una pineda faixa
com cap de monjo un cercle de cabell.
Lo Clot de Moixeró1 verdós y ombrívol
de sos abets y pins entre les branques
los veu passar, com dues perdius blanques,
del estèril Cadí per lo crestall,
hont l'estrámpol isart per refrigeri
troba sols, ab lo líquen de l'altura,
les perles de l'aurora y l'aygua pura
de la font regalada del Cristall.
Es del Cadí la serralada enorme
ciclòpich mur en forma de montanya,
que serva'l terraplè de la Cerdanya
per hont lo Segre va enfondint son llit.
Pàgina:Canigó (1901).djvu/42
Aquesta pàgina ha estat revisada.
