Com jardinera, la vall d'Eyne'ls mostra,
al vèurels serrejar per la montanya,
la faldada de flors que á la Cerdanya
aboca al náixer cada jorn d'abril;
y ab mots d'amor distretes ses orelles,
indignes son d'ohir vostra canturia,
¡oh serafins! que en aquella hora, en Nuria
bastíau per la Verge un camaril.
¿Per què t'amagas, Camprodon fresquívol,
violeta del bosch en ta ribera?
¿en ton sojorn d'eterna primavera
no vols que sentin tos suaus olors?
Ribas, y tu, pastora del Pirene
que en lo Freser vens a mirar ta cara,
¿no vols que vejan ta hermosura encara?
poncelles, ja us veurán quant siau flors.
De puig en puig pe'l Coll de Finestrelles
s'enfilan de Puigmal á l'alta cima;
tota la terra que'l meu cor estima
desde ací's veu en serres onejar:
Olot y Vich, Ampurias y Girona,
y allá, en lo cor de l'espanyola Marca,
lo Montserrat, de quatre pals com barca
que d'Orient la Perla'ns ve á portar.
Un gran arbre ajagut es lo Pirene
que mira ses brancades poderoses
Pàgina:Canigó (1901).djvu/41
Aquesta pàgina ha estat revisada.
