Aquesta pàgina ha estat validada.
mentres dins tu te regales
nosaltres te breçarèm.
Te breçarèm sobre roses,
tot cintante un himne dolç,
de día,'l de les aloses,
de nit, lo dels rossinyols.
Somía, Gentil, somía,
deixa volar ton cor bell,
mentre'l somni no's desnía,
com de sa branca l'aucell.—
Lo jove somrihent ha'ls ulls desclosos,
¿dorm ò somía encait lo seu cor?
mes veu los de la Fada més hermosos,
y tot ho esplica a sa faycó l'amor.
Deixa la barca que rellisque y corra,
deixa que estime á Flordeneu son pit;
prou trobará la barca banchs de sorra,
prou esculls trobará son esperit.
Ja'l rem s'atura y mitj s'adorm á estones,
deixant als dos somriure y somiar,
com s'adorm un penyal dintre les ones
quant ab elles se cansa de lluytar.
